Ara pacis, un altar a la pau en el món dels odis.
Les raons que empenyen una persona a donar una resposta artística a les calamitats del món són inescrutables. Poden tenir la justificació del plor, que sorgeix perquè no hi ha cap més possibilitat que la impotència per dir alguna cosa.
Tanmateix, si s'és pintor, és a dir, si se sent que la pintura pot ser una de las formes de cridar –d´angoixa o de joia-, aleshores ens trobaríem en el cas del pintor català Mastuset, que se les emprèn amb el gest carregat de pintura, que és una de las actituds pròpies de la modernitat, amb la intenció de dir alguna cosa contundent respecte de la realitat que ens envolta.
SUPORT COURE. Però per Mastuset no n`hi ha prou amb servir-se de la pintura. Necesita un suport que faci que la pintura actuï amb evidència, que sigui abraonadora i, alhora, que el suport intervingui també a la mateixa pintura.
Una vegada més, com ho demana i gairebé exigeix l`art contemporani. Aquest suport per Mastuset serà la planxa de coure. El coure no només és resistent a l`abeurament de la pinzellada sinó que, a més, hi entra en conflicte, actua sobre el color i el transforma, el modifica.
